Final de temporada a Montjuïc

El dissabte passat es va celebrar la Copa Catalana Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, era una de les activitats programades dintre del BCN Esports & Natura Festival.
Els cadets donàvem 3 voltes a un circuit d’ uns 7km molt explosiu. La sortida es va donar a les 14:00h i vaig sortir bé, a diferència del dia de Castellolí. Durant les dues primeres voltes vaig anar rodant molt bé, i em sentia bé físicament, vaig voler abusar massa de les meves propies possibilitats i a començaments de la terçera volta vaig petar, no hem quedava un sol gram de força, vaig menjar-me un gel que portava a sobre i ja quan va començar a fer efecte em va servir per a arribar més sencer a meta. Finalment vaig quedar en la posició 19 de la cursa, i pel que fa a la general final de la Copa Catalana Internacional 2013 també he quedat 19é. Ara toca preparar la Trinxacadenes i prepar bé el 2014 per a arribar al mes de març a Banyoles a tope.

Copa Catalana Internacional Castellolí

Ahir tocava anar a Castellolí, per a córrer la penúltima cursa de la Copa Catalana a les 16:00h.
Vam arribar a Castellolí a les 14:00h aproximadament, vaig pagar la inscripció i vaig firmar al control de firmes. Més tard, cap allà les 14:30 em vaig posar a rodar una mica per allà per a veure una mica el circuit i començar a moure les cames.
A les 16:00h es va donar la sortida i ja no vaig sortir bé, perquè la cala no m’ entrava al pedal i no hi havia manera de pedalar bé. Un cop em calo ho dono tot per a tornar a agafar el grup, però m’ incorporo ja a la primera pujada, una pujada ben trencacames on el esforç per a agafar al grup passa factura, em quedo endarrere i vaig pujant com puc, després d’ aquesta llarga pujada baixem per un camí llarg i ràpid, on perdo el bidó. Després corriols i pistes sense cap punt de dificultat i, finalment, el últim tram del circuit és un corriol bastant tècnic i amb pedres. Acabo la primera volta molt fastiguejat per la falta d’ aigua, ja que durant tota la tarda va fer molta calor, i a alguns trams del circuit els hi donava el sol de ple. Començo la segona volta i més del mateix, la pujada llarga la vaig pujant a trossos sobre la bici i altres a peu, tornem a baixar per la pista ràpida, on em deixo anar tot el possible per a perdre el menor temps possible. La resta del circuit el vaig fent bé i finalment torno al corriol final, que depenent el tros m’he de baixar. Finalment creuo meta en la posició 14 i 68 punts més per a la general.
El dissabte 28 correré la última prova de la Copa Catalana a Montjuïch (Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona) que formarà part de les activitats del BCN Esports & Natura. 

SORTIDA TRINXA A LA SERRA DE L' ALBERA

Ahir dissabte vam quedar a les 6:45h a Vallromanes per a marxar cap a l’ Albera, a l’ Empordà, per a fer una ruta d’ uns 46km i un total de 1.000 metres de desnivell acumulat.
Cap allà les 9:15h ens posem a pedalar, començant per unes rampes de ciment bastant llargues, un cop a dalt comencem amb pistes de sorra una mica pedregoses, no totalment sorrenc com el terreny vallromaní. També fem un corriol de pujada totalment pedregós i molt maco, que puja la muntanya fent esses i ens porta a una altre pista. Seguim fem pistes i camins i ens plantem al castell de Requesens, al castell esmorzem i després reprenem la ruta, baixant per una pista per dintre el bosc i creuant en algun moment rierols petits. Agafem una altre pista llarga i ample amb tendència a pujar, més endavant baixem de la bici i ens endinsem al bosc per a veure el avió francès estavellat el juliol de 1986 durant l’ extinció d’ un incendi a la serra de l’ Albera. Després de la parada continuem endavant i al cap d’ una estona visitem un poble rural, baixem per unes carreteres asfaltades i anem a parar a un poble més gran, tornem a entrar a pista i finalment, després d’ unes baixades per pista i un corriol final per a evitar la carretera, arribem al aparcament dels cotxes cap a les 13:20h aproximadament (sobre la bicicleta vam pedalar 3h15'). Després de canviar-nos i carregar les bicis a la furgoneta anem a dinar a un bufet lliure de La Jonquera. Havent dinat agafem els cotxes i arribada a Vallromanes a les 17:45h, descarreguem bicicletes sota la pluja i cap a casa.

Descens a Les Angles amb família

La experiència del descens em va agradar, i que millor que repetir si t’ agrada alguna cosa oi? Doncs abans de que tanqués la temporada d’ estiu a les pistes per a preparar la d’ hivern vam tornar a pujar als Pirineus, per a tornar a gaudir d’ aquest esport.

Dissabte 31 d’ agost vam quedar a les vuit del matí a casa dels avis
amb dos tiets meus que també són fans i practicants del BTT, per a anar direcció La Molina, arribem allà a les onze i ens diuen que no hi ha cap bici lliure per a llogar (ja que jo i un tiet meu la volem llogar, perquè no tenim bicis de descens: per als tres només en portem una). Doncs res, canvi de plans, anem cap a Les Angles, ens diuen que allà segurament tenen bicis lliures perquè hi ha un parell de cases de lloguer. Amb tres quarts d’ hora ens plantem a Les Angles, al costat francès dels Pirineus. Arribem a una primera tenda i res, totes agafades, per sort a la segona n’agafem dos i les proteccions adequades. Ens vestim i equipem, comprem els forfets i pugem a pistes, ens comencem tirant per pistes blaves i verdes que baixen al poble, jo les trobo més tècniques que les de Vallnord per tenir el mateix color de dificultat. Abans de parar per a dinar ens tirem per una vermella (ostres la vermella, si semblava negra!!), ens tirem baixant uns vint minuts per la vermella, que és bastant llarga, té uns trossos de pedres bastant grans que s’ han de baixar amb compte i unes rampes de fustes que es fan bé. Arribem a baix i dinem amb els meus pares. A la tarda el meu pare es tira un cop amb nosaltres per una blava (el tiu feia mil que no feia salvatjades d’ aquestes i ens aguantava el ritme!!), a baix li torna la bici i proteccions al meu tiet i tornem a tirar-nos per la vermella, i jo em caic (ja tardava en passar-me algo jajaja!!). En un tros estret amb un barranc a mà dreta m’ entrebanco amb una arrel i m’ en vaig barranc a baix, però no em faig res, m’ aixeco i seguim. Se’ns fan les cinc de la tarda, la hora que tanca les pistes, mentre els meus tiets es canvien de roba jo aprofito per a fer un últim descens (que els forfets són cars i es tenen d’ amortitzar bé!). Un cop arribo al poble em canvio i tornem les bicis. Després tornada cap a Barcelona.