Descens a Les Angles amb família

La experiència del descens em va agradar, i que millor que repetir si t’ agrada alguna cosa oi? Doncs abans de que tanqués la temporada d’ estiu a les pistes per a preparar la d’ hivern vam tornar a pujar als Pirineus, per a tornar a gaudir d’ aquest esport.

Dissabte 31 d’ agost vam quedar a les vuit del matí a casa dels avis
amb dos tiets meus que també són fans i practicants del BTT, per a anar direcció La Molina, arribem allà a les onze i ens diuen que no hi ha cap bici lliure per a llogar (ja que jo i un tiet meu la volem llogar, perquè no tenim bicis de descens: per als tres només en portem una). Doncs res, canvi de plans, anem cap a Les Angles, ens diuen que allà segurament tenen bicis lliures perquè hi ha un parell de cases de lloguer. Amb tres quarts d’ hora ens plantem a Les Angles, al costat francès dels Pirineus. Arribem a una primera tenda i res, totes agafades, per sort a la segona n’agafem dos i les proteccions adequades. Ens vestim i equipem, comprem els forfets i pugem a pistes, ens comencem tirant per pistes blaves i verdes que baixen al poble, jo les trobo més tècniques que les de Vallnord per tenir el mateix color de dificultat. Abans de parar per a dinar ens tirem per una vermella (ostres la vermella, si semblava negra!!), ens tirem baixant uns vint minuts per la vermella, que és bastant llarga, té uns trossos de pedres bastant grans que s’ han de baixar amb compte i unes rampes de fustes que es fan bé. Arribem a baix i dinem amb els meus pares. A la tarda el meu pare es tira un cop amb nosaltres per una blava (el tiu feia mil que no feia salvatjades d’ aquestes i ens aguantava el ritme!!), a baix li torna la bici i proteccions al meu tiet i tornem a tirar-nos per la vermella, i jo em caic (ja tardava en passar-me algo jajaja!!). En un tros estret amb un barranc a mà dreta m’ entrebanco amb una arrel i m’ en vaig barranc a baix, però no em faig res, m’ aixeco i seguim. Se’ns fan les cinc de la tarda, la hora que tanca les pistes, mentre els meus tiets es canvien de roba jo aprofito per a fer un últim descens (que els forfets són cars i es tenen d’ amortitzar bé!). Un cop arribo al poble em canvio i tornem les bicis. Després tornada cap a Barcelona.